Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
carlina corimbosa
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
aquilègia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ranunculàcies, perennes, de fulles biternades o triternades i flors amb cinc pètals llargament esperonats, generalment blaus o violetes.
Algunes espècies són silvestres, com el corniol, i moltes altres, de flors blaves, blanques, grogues, etc, són conreades en jardineria Hom en coneix moltes formes híbrides
genciana
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gencianàcies, de fulles enteres i generalment ovals, de flors poc o molt campanulades i freqüentment blaves i de fruits capsulars.
La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
caral·luma
Botànica
Gènere de plantes suculentes, de la família de les asclepiadàcies, que comprèn unes 100 espècies africanes, mediterrànies o sud-asiàtiques, de tija carnosa i angulosa i flors terminals amb pètals gruixuts.
La C europaea, l’única espècie cactiforme en la flora europea, és propia del sud-est de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica i fa flors grogues amb bandes concèntriques purpúries
magraner nan
Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
espunyidera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, amb verticils de 4 a 10 fulles i amb flors petites, disposades en cimes.
El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars