Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
autotropisme
Botànica
Moviment tropístic autònom pel qual un òrgan vegetal recupera o tendeix a recuperar la posició normal, la direcció de creixement, etc, quan hom el n’havia prèviament desviat.
arbre ofegador
Botànica
Vegetal hemiepífit que germina damunt un arbre, fa arrels que baixen fins a terra i, un cop arrelat, es transforma en un gran arbre que mata l’hoste sobre el qual havia nascut.
Es captenen així diverses espècies de les selves tropicals, entre elles alguns Ficus
atràctilis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies amb aspecte de card, de la família de les compostes, anuals o perennes, de fulles espinoses i capítols envoltats de bràctees espinoses.
A gummifera produeix una mena de vesc i havia estat emprada en medicina
armoll
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija erecta, que pot arribar a 2,5 m d’alçària, fulles triangulars amb el marge sinuós o dentat, i flors petites, poc visibles, en panícula terminal.
És originària de l’Àsia central i antigament havia estat conreada com a hortalissa
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…
herba de l’ala
Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal
badola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, molt ramificada, baixa, de fulles triangulars sagitades de sabor àcid i flors verdoses agrupades en panícula.
Viu a les pedrusques de muntanya és freqüent als Pirineus Havia estat emprada antigament com a verdura
herba de la marfuga
Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
arbre de sapan
Arbre de sapan
J.M.Garg (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Índia i Malàisia, i conreat a la zona tropical asiàtica.
El color de la fusta produeix un colorant vermell que havia estat molt emprat La fusta té un cert interès en ebanisteria