Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tisoretes
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les papaveràcies, de 10 a 20 cm d’alt, de rizoma tuberós, de fulles bipinnatisectes, de flors purpúries disposades en raïm terminal i de fruits capsulars.
Es troba a l’Europa humida
llengua de cérvol
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles enteres, lanceolades, llargues de 10 a 60 cm, amb sorus linears.
Creix en llocs ombrívols, a l’Europa humida
heura de terra
Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
sanguinyol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les cornàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques, agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs.
És comú a tota l’Europa humida, sobretot en boscs, vorades i bardisses
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
megafòrbia
Botànica
Herba perenne o més rarament anual, que fa fulles planes i de grans dimensions.
És abundant sobretot a la muntanya humida i a les terres intertropicals plujoses
comí de prat
Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
trèvol d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols i amb un pecíol llarg i embeinador, i de flors rosades, disposades en raïms llargament pedunculats.
Habita estanys, torberes i prats molls, a l’Europa humida És emprada com a aperitiu i tònic estomacal
olivereta
Botànica
Arbust de la família de les oleàcies, d’1 a 3 m d’alt, amb fulles lanceolades i tardanament caduques, amb flors blanques i fragants, disposades en panícules terminals, i amb fruits bacciformes negres i arrodonits.
Es fa espontàniament en una gran part de l’Europa humida, sobretot en bardisses i en vorades de bosc caducifoli