Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
allop
Botànica
Planta herbàcia perenne i alta, de la família de les compostes, de grans fulles lanceolades i flors grogues.
Viu a les jonqueres humides
arpell
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 40-60 cm d’alçada, amb fulles i tiges cobertes de pèls rígids i aspres, i capítols grocs, protegits per un involucre de bràctees amples.
Es fa en terres humides
api bord

Api bord
Hugo.arg (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.
Es fa en terres humides i salabroses
gatassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles cordiformes i de flors d’un color groc brillant.
Es fa a les contrades humides de tot Europa
croococ
Botànica
Gènere de cianòfits, de l’ordre de les croococcals, de color verd grisós, reunits en petits grups per càpsules primes i incolores.
Viuen en l’aigua dolça i sobre superfícies humides
llengua de serp
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, que consta d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb els esporangis.
Pròpia de les contrades humides d’Europa, arriba fins als Pirineus
falguereta
Botànica
Planta perenne, de la família de les polipodiàcies, de rizoma curt i fibrós, amb fulles de 10 a 20 cm, de contorn lanceolat, de color verd clar, bipinnaticompostes amb els sorus al costat dels nervis medials.
Es fa en clivelles de penyes, parets, etc, calcàries i humides
salze triandre

Salze triandre
Bernd Haynold (CC0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, agudes i serrades, i d’aments prims i cilíndrics.
Nord-europeu i medioeuropeu, es troba en algunes comarques humides del Principat
rovell d’ou
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles palmatisectes amb els segments incisos, de flors grogues, solitàries, i de fruits en plurifol·licle.
Creix en prats, vora de torrents, etc, als Pirineus i a les regions humides d’Europa
esfagne
Botànica
Gènere de molses, de l’ordre de les esfagnals, que viuen en torberes, aiguamolls i indrets molt humits, d’aigües àcides, on formen gespes esponjoses, de color verd clar, rosat o vermellós, integrades per plantetes de creixement apical indefinit, que es moren per la part inferior i originen la torba
.
N'hi ha als Pirineus i a les regions humides d’una gran part del món