Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pa d’herba
Pa d’herba en ple procés d’instal·lació
Botànica
Jardineria
Tros de terra cobert de gespa o d’herbes en tapís molt denses, amb les arrels molt travades, que hom usa per a la implantació ràpida de gespes.
Sol subministrar-se en catifes enrotllades o en porcions de forma prismàtica que s’estenen una al costat de l’altra per cobrir una superfície amb gespa a l’instant El seu ús és aconsellable per a aconseguir un efecte visual immediat i una superfície de gespa que es pugui utilitzar immediatament
disseminació
Botànica
Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que les ha originades, de manera que sigui evitada la competència de la planta mare amb les plantes filles i d’aquestes entre elles anemocor, zoocor, hidrocor En algunes plantes molt especialitzades i amb un hàbitat molt limitat plantes d’esquerdes de roques, plantes de manglar, etc els mecanismes de disseminació tendeixen a assegurar que les diàspores, escasses en aquests casos, trobin un medi adequat on desenvolupar-se, immediat a la planta mare autocor
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La majoria són…
llei de l’alternança
Botànica
Llei en virtut de la qual les fulles o peces florals de dos verticils consecutius alternen entre elles, és a dir, que entre cada dues d’un verticil se’n situa una altra del verticil immediat.
alternança
Botànica
Disposició de cada una de les peces (fulles, pètals, estams, etc) d’un verticil en els espais existents entre les peces del verticil immediat; per exemple, disposició en angle recte de les dues fulles oposades d’un nus en relació amb les del nus següent.
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…