Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
epidermis
Botànica
Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
Deriva del protoderma, i és formada per cèllules planes i fortament travades la de l’arrel rizoderma absorbeix aigua i elements minerals A la tija presenta, a més, una cutícula impermeable a l’aigua i a l’aire, i els intercanvis gasosos es fan a través dels estomes
súber
Botànica
Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l’epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
Les cèllules del súber, que moren aviat, són petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament El súber és molt impermeable a l’aigua i als gasos, constitueix un bon aïllant tèrmic i s’oposa a la penetració dels fongs i dels paràsits animals
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…