Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
pericicle
Botànica
Capa més externa del cilindre central de la tija i de l’arrel, originada pel procàmbium i constituïda per cèl·lules parenquimàtiques poc diferenciades.
Té importància en la ramificació i en el creixement secundari
camesifonals
Botànica
Petit ordre de cianofícies que comprèn algues generalment unicel·lulars, polaritzades, fixes per un pol al substrat i formadores d’endòspores, que van restant lliures, per l’altre pol.
Tenen importància en les comunitats que revesteixen pedres i vegetals en les aigües dolces pècton
laminariàcies
Botànica
Principal família de les laminarials, cosmopolita, dins la qual s’inclouen les algues més grosses, tals com Macrocystis pyrifera, de l’oceà Pacífic, que pot atènyer gairebé 100 m.
Algunes espècies tenen importància industrial en l’extracció d’algina, de iode i de sals de potassi
polemoniàcies
Botànica
Família de tubiflores herbàcies o rarament llenyoses, de fulles alternes i generalment simples; de flors actinomorfes o lleugerament zigomorfes, hermafrodites, pentàmeres, de corol·la infundibuliforme, campanulada o tubular, ajuntades en inflorescències cimoses, i de fruits en càpsula.
Comprèn unes 300 espècies, la majoria pròpies de l’Amèrica del Nord, algunes de les quals, com el polemoni , tenen importància en jardineria
pedaliàcies
Botànica
Família de personades composta per plantes herbàcies, amb pèls secretors de mucílag, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i amb el gineceu bicarpel·lar, i de fruits en càpsula o en aqueni, sovint apendiculats.
Consta d’unes 50 espècies, pròpies de les regions càlides del Vell Món, entre les quals té importància com a planta oleaginosa el sèsam Sesamum indicum
enclova
Botànica
Planta perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb fulles de 3 a 7 folíols el·líptics, pubescents al dessota.
Fa raïms de 10 a 35 flors de color vermell purpuri i fruits en llegum Pròpia de la regió mediterrània, és planta farratgera, de gran importància a Menorca
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
William Nylander
Botànica
Liquenòleg suec d’origen finlandès.
Els seus treballs Observata Lichenologica in Pyrenaeis Orientalibus 1873 i Lichenes Pyrenaeorum Observatis Novis 1891 representen la primera aportació d’importància al coneixement dels líquens dels Països Catalans, ja que n'hi descriu diverses espècies noves
basidiòspora
Botànica
Espora formada sobre un basidi.
Les basidiòspores tenen simetria bilateral i acaben en un petit apicle o hílum , resta de llur unió amb l’esterigma, en posició inferior dorsal Poden ésser llises o presentar ornamentacions diverses Llur coloració és un caràcter taxonòmic de primera importància