Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense