Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
variegació
Botànica
Variació irregular de la coloració dels òrgans vegetals, com les fulles i les flors, deguda a la supressió del desenvolupament normal del pigment (clorofil·la, antocianina, etc) en certes zones.
Pot tractar-se d’un caràcter heretat genotípic o d’un símptoma de malura fenotípic, com en el cas del mosaic del tabac, que és causat per infecció vírica
cerificació
Botànica
Fenomen pel qual les cèl·lules epidèrmiques d’algunes plantes es recobreixen de filaments, esquames o grànuls cerosos.
Aquestes substàncies, molt inertes i hidròfugues, surten per extrusió a través dels porus de la cutícula, i rarament formen un revestiment continu Aquest és, però, suficient per a impedir el contacte entre l’aigua i l’epidermis i, així, facilitar-ne l’escorreguda i evitar la infecció per fongs, bacteris, etc En algunes plantes carandaí la producció de cera és tan gran que en permet la recollecció per a aplicacions industrials