Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
alisma
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les alismatàcies, perennes, de fulles lanceolades o cordiformes i flors blanques o rosades, agrupades en umbel·les o en panícules.
Viuen en llocs inundats
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon
pneumatòfor
Botànica
Arrel epigea i respiratòria pròpia de diverses plantes que habiten terrenys pantanosos o inundats.
Els pneumatòfors tenen un aerènquima molt desenvolupat i molts pneumàtodes o obertures aeríferes, i subministren oxigen als òrgans no aeris
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut constitueixen…
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…