Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
alternança irregular
Botànica
Agronomia
Alternança practicada quan per qualsevol circumstància cal desistir del conreu que correspondria segons l’alternança prefixada.
Hom retorna a la regularitat en ésser possible
astomatós | astomatosa
Botànica
Dit de les molses que presenten esporogonis sense opercle, dehiscents per una obertura irregular.
derbesials
Botànica
Ordre de clorofícies sifonals que comprèn algues marines de tal·lus filiforme, de ramificació dicòtoma o irregular.
àlber
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.
L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és utilitzada en la…
panissola
Tija i inflorescència d’una panissola
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, robusta, de 20 a 100 cm d’alt, de fulles linears amples, glabres i sense lígula, i de panícula irregular.
Creix en camps sorrencs de la terra baixa
variegació
Botànica
Variació irregular de la coloració dels òrgans vegetals, com les fulles i les flors, deguda a la supressió del desenvolupament normal del pigment (clorofil·la, antocianina, etc) en certes zones.
Pot tractar-se d’un caràcter heretat genotípic o d’un símptoma de malura fenotípic, com en el cas del mosaic del tabac, que és causat per infecció vírica
merda de bruixa
Botànica
Massa irregular i arrissada de color verd o negrós segons el seu estat d’hidratació, que correspon a colònies de l’alga Nostoc commune, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.
pollancre
Pollancre
Bradenwilkerson (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada irregular, de borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, de flors en aments i de fruits en càpsula.
Es fa en riberes, a una gran part d’Europa El pollancre gavatx varietat italica , de capçada fastigiada, és extensament conreat
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga