Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Joan Plaça
Botànica
Metge i botànic.
Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes
Joan Coder
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada
Joan Susplugas
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller Es doctorà en ciències el 1942 Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la Universitat de Montpeller 1946-75 i inspector principal de farmàcies 1951-59 És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia, entre els quals destaquen especialment els dedicats al Vallespir, com ara L’homme et la vegetation dans le Haut Vallespir 1935 i Le sol et la végétation dans le Haut Vallespir Pyrénées Orientales 1942 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961…
Joan Pau Bouchard
Botànica
Educació
Mestre i botànic.
Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981
Joan Antoni Barrera
Botànica
Botànic.
Apotecari de Vistabella del Maestrat Alcalatén, explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid
Joan Ignasi Puiggarí
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué correspondència amb…
pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
Joan Salvador i Boscà
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona
Joan Salvador i Riera
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Fill gran de Jaume Salvador i Pedrol A Montpeller, fou deixeble de Magnol i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà Ade Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la península Ibèrica i escriví el dietari de ruta, inèdit fins que a cura de RFolch i Guillén es publicà amb el títol Joan Salvador Viatge d’Espanya i Portugal 1716- 1717 1972 Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus, catàleg de plantes del seu herbari l’un, i de plantes rares observades…
Joan Pañella i Bonastre
Botànica
Jardiner.
Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i dels Jardins S…