Resultats de la cerca
Es mostren 3520 resultats
figuera de les pagodes
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de fulles amb una prolongació terminal, natural de l’Índia, on hom el considera sagrat.
reina de les flors
Botànica
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies, de tiges columnars i costades, amb espines agrupades en arèoles tomentoses, situades al llarg de cada costa, i amb flors grosses, solitàries, sèssils i vermelles, que s’obren en fer-se de nit.
Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins
herba de les set sagnies
Herba de les set sagnies
Balles2601 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 15 a 60 cm d’alt, de fulles linears híspides i de flors purpúries o blaves.
Calcícola, creix en garrigues i brolles En medicina popular és emprada per a rebaixar la sang
Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans
Botànica
Organització constituïda el 1982 dins la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu d’estudiar les àrees de distribució de les espècies vegetals vasculars als Països Catalans i de fer-ne la representació cartogràfica.
D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1 500 tàxons
gatassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles cordiformes i de flors d’un color groc brillant.
Es fa a les contrades humides de tot Europa
plomall
Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa
falguera
El cicle vital de les falgueres
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
planta
Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
clamidomònada
Cicle vital de les clamidomones
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les volvocals, unicel·lulars, amb dos flagels iguals inserits sobre una papil·la anterior; són comunes en aigües eutròfiques i, en general, en comunitats planctòniques poc madures.