Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
linear
Botànica
Dit de la fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral·lels.
vímet
Botànica
Tecnologia
Branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d’altres espècies de salze.
Els vímets serveixen per a fabricar objectes de cistelleria i certs mobles lleugers
bolenga
Botànica
Planta biennal, de la família de les boraginàcies, d’arrel carnosa, tija híspida, dreta, de 30 a 80 cm, amb les fulles llargament lanceolades i aspres i flors de color de rosa carmí, petites i agrupades en una gran panícula; es fa en llocs secs i pedregosos, vores de camins, etc.
La subespècie italicum , de panícula llarga i cilíndrica, és freqüent a les Illes Balears la subespècie pyrenaicum , d’inflorescència amplament cònica, és difosa per una gran part de la regió mediterrània
Hugo von Mohl
Botànica
Botànic alemany.
És autor de l’obra Grundzüge der Anatomie und Physiologie der vegetabilischen Zelle ‘Principis d’anatomia i fisiologia de la cèllula vegetal’, 1851, plena d’observacions i teories que han tingut una llarga acceptació dins el món científic
higroforàcies
Botànica
Família d’agaricals amb làmines gruixudes, ceroses i espaiades, amb basidis llargs, sense vel parcial, i amb l’esporada blanca.
Higroforàcies més destacades Hygrophorus agathosmus mocosa perfumada Hygrophorus caqprinus llenega llarga Hygrophorus conicus pixaconill Hygrophorus dichrous llenega , bromosa, llenega negra, llenegall, llenegall negre, mocosa negra Hygrophorus eburneus mocosa blanca , llenega blanca, llenegall blanc Hygrophorus limacinus llenega negra Hygrophorus penarius escarlet blanc Hygrophorus russula carlet , carlet vermell, escarlet vermell Hygrophorus turundus cameta de perdiu
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
tamborino
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga.
Als Països Catalans apareix a les muntanyes de Prades i a les muntanyes valencianes occidentals
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…