Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
populeó
Botànica
Farmàcia
Ungüent calmant, astringent antihemorroidal, fet a base de borrons d’àlber assecats, de fulles seques de belladona i de jusquiam negre, capolats en una mescla d’etanol, a la qual hom afegeix un excipient.
La massa untuosa és obtinguda després d’evaporar-ne l’etanol i d’esprémer-ne la massa residual
glomèrul
Botànica
Inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa arrodonida.
escenedesm
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les clorococcals, adaptades a la ràpida colonització d’aigües mesosapròbies.
Es presenten en colònies de 4 o 8 cèllules Fàcils de conrear, són utilitzades, igual que les clorelles, en estudis fisiològics i en conreus en massa
càpsula
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
pol·lini
Botànica
Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.
La formació de pollinis és típica d’algunes famílies, com la de les orquidàcies o la de les asclepiadàcies
zooglea
Biologia
Botànica
Massa de bacteris o d’algues inferiors aglutinats pel mucílag de les seves membranes inflades.
Michel Gandoger
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses
plectènquima
Botànica
Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.
És present en certes rodofícies i en els esporocarps dels fongs superiors