Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ceba de Figueres
Ceba de Figueres
© C.I.C - Moià
Botànica
Varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors d’un color més pàl·lid, molt apreciada per la seva carn dolça.
Té una conservació curta i s’acostuma a menjar fresca, principalment en amanides
panís
Panís
manuel m. v. (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tija robusta, de fulles linears amples i verdes, amb una lígula de pèls, i de panícula grossa i espiciforme.
D’origen asiàtic oriental, és conreada com a ornamental i també per les llavors, emprades com a menjar d’ocells de gàbia
codony
codonys
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit del codonyer.
Per la seva aspror, hom no se'l sol menjar cru, sinó en forma de confitura sòlida codonyat També s'elabora allioli de codony, molt tradicional al Pallars
mirambell
Branca d’un mirambell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades trinervades i de flors verdoses.
Pròpia de les estepes russes i asiàtiques, és conreada com a ornamental i perquè les branques serveixen per a fer escombres i les fulles són menjar dels cucs de seda
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó
camedorea
Botànica
Planta dioica, de la família de les arecàcies o palmes, generalment baixa, amb tiges primes, fulles pinnades de color verd fosc, agrupades a la part superior de la tija, inflorescències llargament pedunculades amb flors poc vistoses i fruits esfèrics de color negre.
Pròpia de les zones plujoses i ombrívoles de Mèxic i Guatemala, és una de les palmeres més cultivades i apreciades com a planta d’interior, per la seva elegància i resistència a la manca de llum i d’atencions en general En climes càlids pot viure a l’exterior, però sempre a l’ombra Les inflorescències joves es poden menjar com a verdura
carbassera
Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…
negrilló
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, erecta, ramificada, poc pilosa, de fulles lanceolades i dentades, flors grogues i fruits en aqueni, negrosos, que són emprats com a menjar d’ocells domèstics.
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…