Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
muntanyes de Montserrat
Botànica
Varietat de conreu de la cactàcia Cereus uruguayanus, que, a diferència de l’espècie tipus, té un creixement asimètric i irregular, les tiges creixen de forma distorsionada i hi van apareixent bonys i ramificacions curtes i deformes que li donen un aspecte que recorda les muntanyes de Montserrat.
Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa
tamborino
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga.
Als Països Catalans apareix a les muntanyes de Prades i a les muntanyes valencianes occidentals
llunària
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, de 8 a 20 cm d’alçària, amb una fulla estèril pinnatisecta, de segments en forma de mitja lluna o de ventall, i amb una fulla fèrtil panicular.
Es fa en pastures dels Pirineus i d’altres muntanyes
cedre
Cedre del Líban
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres sempre verds, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat.
Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
xeringuilla
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles oposades, el·líptiques i acuminades, de flors blanques, grosses i molt oloroses, reunides en raïms terminals, i de fruits en càpsula.
Oriünda de les muntanyes caucasianes i centreeuropees, és comuna als jardins europeus
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
pèl caní
pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid