Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
xili
Xilis
fcastellanos (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Fruit del xili, semblant al bitxo i intensament picant.
melonera
melonera
Wilfredorrh (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, monoica, de tiges ajagudes i híspides, de fulles orbiculars o reniformes, cordades i lleugerament lobulades, de flors grogues i de fruits, els melons, en pepònide, grossos i comestibles.
D’origen asiàtic, era conreada ja per egipcis i romans Vol sòls fèrtils, d’una textura arenosa o llimosa, temperatures altes, regs abundants i molt de sol
ababol
Ababol
Ana (CC BY-NC-ND 2.0)
neret
Neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí
estepa joana
Estepa joana
Sönke Haas (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les gutíferes, alt, de 30 a 70 cm, amb fulles ovals o estretament oblongues, coriàcies i glanduloses, amb flors grogues i amb càpsules ovoides.
Habita en matolls i roquissars, exclusivament a les Illes Balears
estepa blenera
Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
estepa d’arenal
Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis