Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
turió
Botànica
Brot tendre que neix d’un rizoma, esblanqueït i amb fulles rudimentàries.
Són típics els turions de les esparregueres, o espàrrecs
interfoliat | interfoliada
Botànica
Dit de l’òrgan (estípula, espina, etc) que neix entre les fulles oposades o verticil·lades.
arrel fúlcria
Arrels fúlcries de manglars
edward stojakovic (cc by 2.0)
Botànica
Arrel que neix d’una tija aèria i que en endinsar-se a terra ajuda al sosteniment del vegetal.
Es dóna sovint en els manglars
acròpet | acròpeta
Botànica
Que neix començant per la base i seguint cap a l’àpex, com les fulles i les flors en una planta.
estoló
Botànica
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes
aflèbia
Botànica
Òrgan foliaci propi de les falgueres, que neix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre, i que té una forma diferent d’aquestes.
adventici | adventícia
Botànica
Dit de l’òrgan que neix fora del seu lloc normal, com la gemma adventícia, que creix fora de l’axil·la de les fulles, o l’arrel adventícia, que es forma lateralment sobre la tija, en l’heura, o independentment de l’arrel principal, en les gramínies.
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…