Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
cargola de Montserrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d’alçada, amb rizoma llenyós d’on parteixen nombroses fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades, més petites que en la cargola.
És inodora, i viu a les escletxes dels conglomerats, principalment als de la part alta de Montserrat Hom atribuïa a la decocció del rizoma nombroses virtuts curatives
arborètum
Botànica
Col·lecció d’arbres vius de nombroses espècies, destinada a fins principalment científics.
Els jardins botànics tenen sovint una secció amb caràcter d’arborètum
tomàquet
Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per…
ecidi
Botànica
En les uredinals, cos esporífer en forma de copa on es formen nombroses espores catenulades.
esfenòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits de tija diferenciada en entrenusos palesos, amb fulles nombroses, relativament petites i verticil·lades.
Les espores es fan en esporangiòfors a l’extremitat de tiges fèrtils Aparegueren en el Devonià, es desenvoluparen molt en el Carbonífer i actualment resten reduïts a l’ordre de les equisetals Són classificats en els ordres de les esfenofillals, de les protoarticulatals i de les equisetals
cinorròdon
Fruit d’un roser silvestre, anomenat cinorròdon
© MC
Botànica
Fruit múltiple dels rosers constituït per un tàlem urceolat que generalment es torna vermell en madurar i que enclou nombroses núcules.
cladodi
Botànica
Fil·locladi de grandària considerable que té, a més de les flors i els fruits, nombroses fulles diminutes, moltes vegades transformades en espines.
És característic de la figuera de moro i d’altres plantes cactiformes
amfisarca
Botànica
Fruit plurilocular, procedent d’ovari súper, de part externa (exocarp) dura i lignificada i l’interior carnós, amb nombroses llavors, com el del baobab.
Es diferencia de la pepònide per les característiques de l’ovari i la divisió que presenta en diferents compartiments
antígon
Botànica
Planta enfiladissa originària de Mèxic, de la família de les poligonàcies, de tija fina, fulles cordiformes i flors rosades, nombroses, disposades en inflorescències racemiformes acabades en circell.
Emprada en jardineria
canyeller
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les lauràcies, de 6 a 9 m d’alçada, fulles ovades coriàcies, verd fosc, i flors groguenques, petites i nombroses.
És originari de la Xina, Malàisia i Cotxinxina, i és molt conreat en països tropicals humits, particularment a Sri Lanka, i sobretot en terrenys arenosos amb poc humus Es multiplica per estaca, per colgat i per llavor L’escorça dels troncs joves és extreta a tires que, en assecar-se, constitueixen la canyella Els canyellers joves, destinats a la producció de canyella, es tallen i es deixen rebrotar