Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
bípar | bípara
Botànica
Dit de la forma de ramificació cimosa en què les branques laterals es disposen per parells, generalment oposats.
connivent
Botànica
Dit dels òrgans, generalment oposats o verticil·lats, que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats.
sàlic
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 5 m d’alçada, de branques vimínies, dretes, glabres, brillants, pruïnoses i de color purpuri o vermellós; de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, sovint oposades, amb el revers glauc o grisenc, i d’aments oposats i sèssils.
Es fa en salzedes i gatelledes, en una gran part d’Europa
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic