Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Joan Minuart i Parets
Botànica
Botànic.
Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos
Jagadis Chandra Bose
Botànica
Física
Físic i botànic indi.
Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose Research…
sarracènia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, de fulles transformades en ascidis, de flors solitàries pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Són pròpies de la costa oriental de l’Amèrica del Nord
arbre del paradís

Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental
gasca
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles oblongues i peloses, de flors roses o blaves i de fruits en aqueni.
Es fa en roquissars calcaris del Pirineu oriental, d’on és endèmica
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
ginkgo
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli dioic, de la família de les ginkgoàcies, de fins a 40 m d’alçària, de fulles alternes flabel·lades, de flors masculines en aments i femenines biovulades i de fruits drupiformes.
És propi de la Xina oriental i és plantat en parcs i jardins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina