Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
washingtònia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres, de la família de les palmes, de fulles en forma de ventall, esfilagarsades i de pecíol espinós, que solen persistir en el tronc, de flors blanquinoses, arranjades en règim, i de fruits drupacis, oblongs i de color bru.
Són palmeres originàries del sud-oest dels EUA, i molt conreades als jardins de les regions càlides i temperades
aspidistra
aspidistra
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, sense tija, amb grans fulles radicals lanceolades, d’un verd fosc, coriàcies, i flors purpúries, sèssils, que apareixen a flor de terra.
Originàries de la Xina A lurida i del Japó A elatior , són molt conreades com a plantes d’interior per llur resistència
caragana
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades de raquis sovint acabat en espina, estípules molt sovint transformades en espines, i flors generalment grogues.
Originàries de la zona estepicodesèrtica que va de la Rússia meridional a la Xina, són conreades com a plantes ornamentals, per a fer tanques L’espècie més coneguda és C arborescens, de Sibèria i la Manxúria, d’uns 6 m d’alçada Hom l’anomena també acàcia de Rússia
bèrberis
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les berberidàcies, de fulles sovint espinoses o reduïdes a espines, flors grogues i fruits en baia.
Bé que una de les seves espècies, el coralet B vulgaris , es fa a Europa, comprèn un gran nombre d’espècies, les unes caducifòlies i les altres perennifòlies, originàries sobretot de la Xina, de l’Himàlaia i de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals són conreades com a ornamentals
falenopsis
Botànica
Nom donat a diverses espècies de Phalaenopsis, de la família de les orquidàcies, gènere d’orquídies epifítiques de tija molt curta que porta de dues a sis fulles carnoses amplament ovals, disposades de forma dística, flors espectaculars en raïms simples o ramificats i forma de papallona, de colors molt diversos.
Són originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Índia fins a les Filipines i Austràlia Són molt apreciades com a plantes d’interior en latituds temperades i fredes Els horticultors han creat una gran quantitat d’híbrids entre diferents espècies de falenopsis, i de forma intergenèrica amb espècies dels gèneres Vanda i Aerides
vanda
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’orquídies epifítiques del gènere Vanda, de tiges amb fulles ligulades, disposades en dues fileres oposades i inflorescències de flors molt vistoses en raïms axil·lars, alternant amb les arrels aèries.
Originàries de les regions tropicals d’Àsia i de Malàisia, són molt apreciades com a plantes d’interior pel seu port i per les seves flors Els horticultors han hibridat espècies de vanda entre elles i amb altres gèneres, per tal d’aconseguir una gran quantitat de tipus de flors diferents Necessiten molta llum i humitat ambiental
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
atzavara
Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
carbassera
Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn…