Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
aerènquima
Botànica
Parènquima format per cèl·lules de membrana fina que deixen entre elles grans espais, per on circula l’aire.
Acostumen a tenir-ne les plantes aquàtiques per tal de proveir d’oxigen les arrels
pneumatòfor
Botànica
Arrel epigea i respiratòria pròpia de diverses plantes que habiten terrenys pantanosos o inundats.
Els pneumatòfors tenen un aerènquima molt desenvolupat i molts pneumàtodes o obertures aeríferes, i subministren oxigen als òrgans no aeris
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
asfíxia
Botànica
Afebliment dels vegetals per manca d’oxigen, particularment en sòls embassats.
L’aigua estancada provoca una proliferació de microorganismes anaerobis, els quals redueixen els composts oxidats i transformen així la matèria orgànica tanmateix, existeixen espècies vegetals que s’adapten perfectament a aquestes condicions
acrotropisme
Botànica
Quimiotropisme provocat per l’oxigen o pel diòxid de carboni de l’aire.
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…