Resultats de la cerca

D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1 500 tàxons

Són plantes generalment herbàcies de fulles simples i oposades, de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes i de fruits en càpsula o en baia L’únic representant propi dels Països Catalans és l’ orella d’os Ramonda myconi , però són molt apreciades també diferents espècies d’ús ornamental, com la violeta africana o saintpàulia Saintpaulia ionantha i la colúmnea Columnea sp

És molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscs, màquies, garrigues i matolls

Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra

Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…

Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles oposades, pinnaticompostes i estipulades, de flors hermafrodites, hipògines i generalment actinomorfes i pentàmeres, i de fruits secs o carnosos A aquesta família pertanyen el guaiac Guaiacum officinale i els queixals de vella Tribulus terrestris

Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…

Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…

Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més grossos dels…

Considerades per molts autors una subfamília de les campanulàcies, se'n diferencien per la forma, sovint arborescent, i per les flors, zigomorfes i resupinades