Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cuscuta
Cabells ( Cuscuta Epithynum )
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals paràsites, de la família de les convolvulàcies, sense fulles ni clorofil·la.
Les tiges són volubles i molt primes, amb aspecte de cabells, i tenen un color blanquinós, groc o rogenc Presenten haustoris que penetren dins els teixits liberians de les plantes parasitades i en xuclen la saba elaborada Algunes espècies són paràsites de plantes conreades i ocasionen molts danys a diversos conreus, especialment de lleguminoses
mucoràcies
Botànica
Família de ficomicets zigomicetals de l’ordre de les mucorals, amb el miceli cenocític, que produeixen esporangis amb columel·la.
Comprèn espècies paràsites i d’altres que habiten damunt les substàncies orgàniques en descomposició floridura
lorantàcies
Botànica
Família de santalals que inclou prop de 1 500 espècies, pròpies sobretot de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses, paràsites o hemiparàsites, de fulles simples, coriàcies, oposades o verticillades, de flors amb el periant de 4 a 6 divisions i amb l’ovari ínfer, disposades en raïm, espiga o cima, i de fruits drupacis o bacciformes
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La majoria són…
balanoforàcies
Botànica
Petita família de dicotiledònies que comprèn plantes paràsites, principalment tropicals, amb grossos rizomes subterranis i tiges carnoses de colors vius.
orobanque
orbanque
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies paràsites, de la família de les orobancàcies, de fulles esquamiformes, de flors bilabiades, disposades en espiga o en raïm, i de fruits capsulars.
Parasiten plantes molt diverses i algunes espècies solen causar estralls en certs conreus
santalals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites, de fulles simples o esquamiformes, de flors sovint unisexuals, haploclamídies i de gineceu ínfer, i de fruits diversos.
Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies
blastodinials
Botànica
Ordre de dinofícies que viuen paràsites, sobretot a l’interior de petits crustacis planctònics (com Blastodinium
en copèpodes); a causa de llur sistema de vida, presenten l’aparell vegetatiu molt modificat (immòbil, fusiforme).
Durant la reproducció, formen dinòspores amb estructura típica de dinofícia
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda