Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
morella roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les urticàcies, alta de 20 a 60 cm, de fulles ovades acuminades, de flors en cimes glomerulars i de fruits en aqueni.
Creix en vores de camins, al costat de cases, en terraplens, en runes, etc Gaudeix de propietats emollients i diürètiques
eusporangi
Botànica
Esporangi primitiu de les falgueres, gros i amb la paret pluriestratificada.
silicificació
Botànica
Intercalació de sílice en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals.
És important la silicificació en les ciperàcies, en les equisetàcies i en les gramínies
tub cribrós
Botànica
Cèl·lula floemàtica allargada, especialitzada en la conducció de la saba elaborada.
Les parts transversals de la paret cellular, en contacte amb els tubs cribrosos veïns, són perforades hom les anomena plaques cribroses
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
psilotals
Botànica
Ordre de psilofitòpsids integrat per plantes herbàcies perennes, arrizes, de rizomes amb rizoides, de tiges dretes i dicòtomes, i de fulles petites, esquamiformes, disposades helicoïdalment.
Els esporangis, de paret gruixuda i sense tapet, són reunits en sinangis trímers El protallus és subterrani i micorrízic, irregularment cilíndric i dicòtom, i té anteridis i arquegonis Comprèn únicament dos gèneres Psilotum i Tmesipteris i quatre espècies, pròpies de països càlids i humits
càpsula
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola