Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
divergència
Botànica
En fil·lotaxi, angle que formen els plans medials de dues fulles consecutives.
angle de divergència
Botànica
Angle que formen els dos plans medials de simetria que correspon a dues fulles immediatament consecutives.
actinomorf | actinomorfa
Flors actinomorfes aïzoàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos o més plans de simetria, equivalents entre ells, com la flor de la tomaquera.
Oposat a zigomorf
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els…
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules
bilateral
Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria (com les flors de les crucíferes) o que es disposen en dos rengles al llarg d’un eix, com les fulles del teix o les de moltes gramínies.
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’…