Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
procàmbium
Biologia
Botànica
Teixit meristemàtic diferenciat a partir del meristema primari, que origina teixits vasculars i parenquimàtics en el creixement primari.
endosperma
Botànica
Teixit de reserva de les llavors.
L' endosperma primari és haploide i correspon a la generació gametofítica megaprotallus no té cap significat sexual i és propi de les gimnospermes L' endosperma secundari és triploide i es forma a partir de la unió del nucli secundari del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic És digerit per l’embrió abans o al moment de la germinació
epidermis
Botànica
Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
Deriva del protoderma, i és formada per cèllules planes i fortament travades la de l’arrel rizoderma absorbeix aigua i elements minerals A la tija presenta, a més, una cutícula impermeable a l’aigua i a l’aire, i els intercanvis gasosos es fan a través dels estomes
inflorescència definida
Botànica
Inflorescència en la qual l’eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor.
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el creixement…
col·lènquima
Botànica
Teixit vegetal de sosteniment, d’origen primari, constituït per cèllules vives de membrana desigualment engruixida amb cel·lulosa i pectines.
És propi dels òrgans en desenvolupament
antídrom | antídroma
Botànica
Dit de la ramificació en la qual les fulles, flors, etc, apareixen disposades en hèlix de sentit contrari a l’hèlix corresponent a les fulles, flors, etc, de l’eix primari.
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…