Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
faig
Faigs en temps de primavera, Ashpley Heath Woods
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 30 m d’alçària, d’escorça llisa i grisa, de fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, de flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i de flors femenines a parells dins involucres pedunculats.
Els fruits, anomenats fages , són ovoides, de color marró lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants Forma boscs densos fageda La fusta és molt apreciada Faig aïllat © CIC-Moià
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
repòs
Biologia
Botànica
Alentiment o cessació del creixement de les plantes en èpoques desfavorables, a causa del fred o la manca d’aigua.
Les llavors romanen en repòs o letargia fins al moment de la germinació i les gemmes, fins que despunten a la primavera o en època favorable
violeta africana
Violeta africana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes ornamentals, de la família de les gesneriàcies, de fulles d’un verd intens o variegades, vellutades o glabres, retallades o ondulades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra.
Necessiten força claror i una bona humitat es propagen fàcilment per esqueix de fulla i pecíol o per llavor, a la primavera N'hi ha multitud d’híbrids i són molt apreciades en jardineria
crisocapsals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide.
L' Hydrurus foetidus, l’espècie més coneguda, forma colònies ramificades i gelatinoses, fètides, amb aspecte de petits fideus filamentosos, de color daurat brunenc, sobre les pedres dels rius de muntanya, durant la primavera i l’estiu
ècmea reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, de fulles amb bandes verdes i blanques.
Fa una inflorescència, ramificada amb bràctees vermelles acabades en groc, que apareix a l’hivern i es manté fins a mitjan primavera És poc atacada pels insectes i es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també reina de les bromeliàcies
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
crocus
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les iridàcies, de fulles linears i embeinadores, flors molt atractives, regulars i hermafrodites, i fruits capsulars.
Comprèn un centenar d’espècies i multitud d’híbrids A més de la importància econòmica del C sativus safrà d’altres espècies són molt apreciades en jardineria com a ornamentals floreixen a l’inici de la primavera L’espècie C nevadensis és originària de Sierra Nevada Granada
rosella de Califòrnia
Botànica
Herba anual o perenne, de la família de les papaveràcies, amb tiges de 40-50 cm, un xic prostrades, fulles molt dividides en segments linears, flors grans i vistoses, de 6 cm de diàmetre, amb la corol·la formada per quatre pètals de color taronja.
Hi ha varietats cultivades amb flors de color blanc, groc, rosa o vermell La flor no s’obre ni en dies núvols ni a la nit Originària de Califòrnia, és de cultiu fàcil i molt apreciada en jardineria per l’esplèndida floració, que té lloc a la primavera i a l’estiu