Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
mirmecocor | mirmecocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues.
Són, sobretot, vegetals que produeixen fruits o llavors petits i sovint proveïts d’eleosomes
maranta
Maranta (Maranta leuconeura)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les marantàcies, de fulles peciolades homòtropes i arrels tuberoses.
Comprèn 25 espècies, pròpies de l’Amèrica tropical, la més important de les quals és M arundinacea , els tubercles de la qual produeixen l' arrow-root
basicarp | basicarpa
Botànica
Dit dels vegetals, propis generalment de les regions àrides, que produeixen fruits arran de terra.
braquiquíton
Brachychiton acerifolium
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres de la família de les esterculiàcies, de fulles alternes, flors agrupades en panícula i fruits llenyosos.
Són originaris d’Austràlia i conreats com a ornamentals, sobretot B acerifolium, de fulles profundament lobulades i flors vermelles, i Detall de Brachychiton acerifolium © Xevi Varela B populneum , de fulles enteres i flors groguenques, el pica-pica Altres espècies produeixen mucílags, emprats en farmàcia
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
ornitòfil | ornitòfila
Botànica
Dit de la pol·linització que té lloc mitjançant els ocells.
Les plantes ornitòfiles són abundants en els països intertropicals i subtropicals d’Àfrica i Amèrica Llurs flors presenten coloracions molt vives i produeixen una gran quantitat de nèctar Els ocells van a les flors atrets pel nèctar, el qual els serveix d’aliment, i el pollen resta enganxat al bec o a altres parts del cap
atzavara
Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
mucoràcies
Botànica
Família de ficomicets zigomicetals de l’ordre de les mucorals, amb el miceli cenocític, que produeixen esporangis amb columel·la.
Comprèn espècies paràsites i d’altres que habiten damunt les substàncies orgàniques en descomposició floridura
fitoquímica
Botànica
Branca de la botànica que estudia els productes que produeixen els vegetals (alcaloides, glucòsids, olis essencials, resines, greixos, etc).
La nutrició i el metabolisme de les plantes pertanyen al camp d’estudi de la fisiologia vegetal
boga
boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca profunditat Hom…