Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
autocor | autocora
Botànica
Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs diàspores; aquest procés pot tenir lloc, estrictament, sense intervenció d’agents exteriors.
Els mecanismes propis d’aquestes plantes poden consistir en la curvatura de les branques que sostenen les diàspores fins a dipositar-les a terra geoautocor , en la dehiscència sobtada d’esporangis de fruits boleoautocor , o en les dels moviments que experimenten les arestes o els pèls higroscòpics de les diàspores en variar la humitat de l’aire herpautocor
protoarticulatals
Paleontologia
Botànica
Ordre d’esfenòpsids fòssils, propis del període devonià.
Eren plantes arbustives, a penes articulades, rizomatoses, de tiges estèrils amb fillomes estrets, dicòtoms i verticillats, i de tiges fèrtils amb esporangis
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
ancistrocàrpic | ancistrocàrpica
Botànica
Dit de les plantes que tenen fruits espinosos, propis per a la disseminació epizoocora.
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
laurifoli | laurifòlia
Botànica
De fulles semblants a les del llorer, o sia, persistents, coriàcies i relativament grans.
Els vegetals laurifolis són propis sobretot de les terres intertropicals i subtropicals
antocerotals
Botànica
Petit ordre de briòfits que comprèn plantes de tal·lus semblant al de les hepàtiques, productor d’esporòfits cilíndrics, amb columel·la, deshicents per dues valves.
Són notables per la presència d’alguns caràcters primitius, propis d’algues cloroplasts grossos amb pirenoides, etc
basicarp | basicarpa
Botànica
Dit dels vegetals, propis generalment de les regions àrides, que produeixen fruits arran de terra.
dil·lènia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les dil·leniàcies, de fulles alternes i fruit en baia.
Són propis de l’Índia, i hom en consumeix solament el calze perfumat, que conté un suc emprat com a condiment A Europa són conreats per la fusta o per la bellesa ornamental del fullatge