Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tegument
Botànica
Embolcall que protegeix el primordi seminal.
Generalment hi ha un tegument extern, o primina , i un tegument intern, o secundina Els teguments arrenquen de la calaza i envolten la nucella, excepte en el micròpil
indusi
Botànica
Òrgan membranós que protegeix els esporangis de moltes falgueres.
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
gametocist
Botànica
Cèl·lula especialitzada d’algunes algues eucariotes que produeix els gàmetes i els protegeix al seu interior durant un cert temps.
caliptra
Botànica
Diferenciació de l’àpex de les arrels, en forma de didal, que protegeix el meristema apical de l’erosió deguda a la penetració de l’arrel en el sòl.
Les cèllules més externes es gelifiquen, però són substituïdes per l’activa divisió de la cèllula inicial pteridòfits o d’una part caliptrogen del meristema espermatòfits les de la part central solen contenir grans de midó, molt mòbils midó estatolític
coleòptil
Botànica
Primera fulla de l’embrió de les gramínies i d’altres monocotiledònies, en forma de beina d’àpex endurit, que protegeix la tija i les primeres fulles de l’embrió mentre aquest s’obre pas a través del sòl.
És un material molt emprat en estudis sobre substàncies de creixement, fototropisme, etc
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…