Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
trèvol pudent
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Psoralea_bituminosa_flor_mai15.jpg)
Glomèrul florit del trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
camamilla pudent
![](/sites/default/files/media/FOTO3/camamilla_pudent.jpg)
Camamilla pudent
Javier Martín (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, fulles molt dividides i capítols agrupats en corimbe, semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
herba de Sant Robert
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Geranium_robertianum_flor_mai15.jpg)
Herba de Sant Robert florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, sovint vermellosa, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides i de flors rosades sobre peduncles biflors.
Es fa en herbassars, al peu de tanques, murs, etc, a tot Europa Té virtuts astringents
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
garrofer del diable
![](/sites/default/files/media/FOTO3/garrofer_del_Diable.jpg)
Garrofer del diable
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, flors grogues amb taques negres i fruits en llegum força grossos.
Tòxic i pudent, creix a les màquies de la terra baixa mediterrània
iridàcies
safrà de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores que consta d’unes 1.500 espècies de plantes herbàcies rizomatoses o bulboses, amb fulles allargades, equitants i embeinadores, amb flors epígines, trímeres, hermafrodites i de periant corol·liforme, i amb fruits capsulars loculicides.
Iridàcies més destacades Chasmante aethiopica casmant Crocus mudiflorus safrà bord , safranó Crocus sativus safrà , safranera Crocus vernus safrà de muntanya Gladiolus sp espècies silvestres coltell , espadella , lliri d'espases espècies conreades gladiol Gladiolus segetum lliri dels blats , matx Gladiolus tristis lliri-jonc Iris sp lliri , gínjol , iris Iris florentina lliri de Florència, lliri d’olor Iris foetidissima lliri pudent Iris germanica lliri blau Iris pseudacorus lliri groc, coltell groc Iris susiana lliri de dol, lliri franciscà Ixia sp íxia Tigridia pavonia lliri…
geraniàcies
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0111846_COREL3241.jpg)
Pelargonium zonale
© Monique Pouzet - Fotolia.com
Botànica
Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples més o menys lobulades o compostes de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.
Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani,…
lliri
![](/sites/default/files/media/FOTO/127033.jpg)
Lliri
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.
Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent…