Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
crisantem
Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les varietats més…
loganiàcies
Botànica
Família de contortes que consta d’unes 500 espècies, quasi totes tropicals.
Són plantes generalment llenyoses, de fulles simples oposades, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb la corolla infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes, i de fruits en càpsula, en baia o en drupa Loganiàcies més destacades Gelsemium sempervirens gelsemi Mitragyna stipulosa abura Strychnos nux-vomica arbre de la nou vòmica
linear
Botànica
Dit de la fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral·lels.
gesneriàcies
Botànica
Família de tubiflores que consta d’unes 1.100 espècies, quasi totes de països tropicals.
Són plantes generalment herbàcies de fulles simples i oposades, de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes i de fruits en càpsula o en baia L’únic representant propi dels Països Catalans és l’ orella d’os Ramonda myconi , però són molt apreciades també diferents espècies d’ús ornamental, com la violeta africana o saintpàulia Saintpaulia ionantha i la colúmnea Columnea sp
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
farinoses
Botànica
Ordre de monocotiledònies integrat per plantes herbàcies, quasi totes tropicals, amb flors generalment hipògines, actinomorfes i trímeres.
Les principals famílies són la de les bromeliàcies i la de les commelinàcies
escordi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 10 a 15 cm, pubescent, estolonífera, de fulles oposades, oblongues i fortament dentades, i de flors purpúries en glomèruls verticil·lats.
Creix en llocs humits, a quasi tot Europa
peluda
Peluda
John Poulakis (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles en roseta, híspides, oblongues, sinuades o pinnatífides, i de capítols grossos, d’un groc brillant.
Es fa en prats a quasi tot Europa
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa