Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
verticil·lades
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, de fulles molt reduïdes, esquamiformes, verticillades, de flors unisexuals, les masculines monandres i disposades en ament i les femenines d’ovari bicarpel·lar i reunides en espigues curtes, i de fruits en aqueni, aglomerats en con.
L’àrea de distribució de l’ordre resta reduïda a Austràlia, Insulíndia i diverses regions riberenques de l’oceà Índic Inclou únicament la família de les casuarinàcies
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams…
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat …