Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
endosperma
Botànica
Teixit de reserva de les llavors.
L' endosperma primari és haploide i correspon a la generació gametofítica megaprotallus no té cap significat sexual i és propi de les gimnospermes L' endosperma secundari és triploide i es forma a partir de la unió del nucli secundari del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic És digerit per l’embrió abans o al moment de la germinació
catafil·le
Botànica
Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
Els catafilles recobreixen els borrons i formen els bulbs en aquest darrer cas van carregats amb materials de reserva
acònit
Acònit, inflorescència de l’Aconitum napellus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
tubercle
Tubercles
© fototeca.cat-Corel
Botànica
Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric en substàncies de reserva.
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants
escleroci
Botànica
Conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.
Sol ésser ric en substàncies de reserva i capaç de romandre durant molt de temps en l’estat de vida latent És una forma d'abiosi fúngica Els esclerocis més típics són els del sègol banyut
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen
feofícies
Estructura d’una feofícia
© Fototeca.cat
Botànica
Classe de feòfits integrada per algues bentòniques quasi exclusivament marines, de tal·lus pluricel·lular d’estructura variable, a vegades de grans dimensions, de color bru.
Les cèllules solen ésser uninucleades i presenten nombrosos plasts parietals, que contenen clorofilla a i b , carotens i ficoxantina, La membrana cellular és de cellulosa i d’algina Com a substàncies de reserva hi ha olis, manitol i laminarina, però mai no hi ha midó Presenten alternança de generacions Les cèllules reproductores zoòspores i zoogàmetes són fusiformes i tenen dos flagels desiguals