Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
enciam de mar
Botànica
Agronomia
Nom donat a diverses espècies d’ulva (U. lactuca, U. thuretii, etc), algues verdes marines que formen làmines de dues capes de cèl·lules, arrissades, fixes per la base, en litorals d’aigües riques en matèria orgànica o endutes a la costa per les ones.
Riques en vitamines, són comestibles, però hom les empra més aviat com a adob
euglena
Botànica
Gènere d’algues unicel·lulars uniflagel·lades, verdes, de l’ordre de les euglenals, cobertes per una cutícula deformable, elàstica, finament estriada.
Sovint pullulen en aïgues dolces riques en matèria orgànica
fel·loderma
Botànica
Teixit cortical originat pel fel·logen, constituït per cèl·lules riques en clorofil·la i no suberitzades.
ulva
Aspecte general d’una ulva ( Ulva rigida
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de clorofícies, de l’ordre de les ulotricals, de tal·lus laminar ample i de color verd brillant o verd groguenc.
Habiten aigües litorals salades o salabroses riques en matèria orgànica Moltes espècies són conegudes amb el nom d'enciam de mar
mesofil·le
Botànica
Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior.
La part superior del mesofille és constituïda pel parènquima en palissada, de cèllules allargades, premudes i riques en cloroplasts, i la inferior pel parènquima esponjós, de cèllules laxament disposades
nyam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, pròpia de les regions càlides.
Les arrels, tuberoses, són comestibles i riques en fècula Els nyams constitueixen l’aliment bàsic de milions de persones a l’Amèrica del Sud, a les Antilles i a l’Àsia tropical
closteri
Botànica
Gènere d’algues verdes, unicel·lulars, de l’ordre de les desmidials, en forma de mitja lluna o de cigar, generalment grosses.
És un dels pocs gèneres de l’ordre que, a més de presentar moltes espècies d’aigües pures i àcides, en comprèn algunes d’aigües més riques en matèria orgànica Cehrembergianum, Cacerosum
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
dividivi
Botànica
Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies, propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades, raïms de flors grogues o blanquinoses i fruits en llegum.
Les beines del fruit són molt riques en taní fins a un 50%, raó per la qual són molt emprades com a adob i com a tint La fusta té aplicacions en ebenisteria
carnera
Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant