Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
rosella
Rosella
© C.I.C-Moià
rosella
Camp de roselles
© C.I.C-Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles pinnatipartides, de flors de color vermell viu i de fruits en càpsula.
És una mala herba comuna, sovint abundant en les messes
rosella morada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles tripinnatisectes i de flors morades.
Creix sobretot en camps de conreu
rosella de Califòrnia
Botànica
Herba anual o perenne, de la família de les papaveràcies, amb tiges de 40-50 cm, un xic prostrades, fulles molt dividides en segments linears, flors grans i vistoses, de 6 cm de diàmetre, amb la corol·la formada per quatre pètals de color taronja.
Hi ha varietats cultivades amb flors de color blanc, groc, rosa o vermell La flor no s’obre ni en dies núvols ni a la nit Originària de Califòrnia, és de cultiu fàcil i molt apreciada en jardineria per l’esplèndida floració, que té lloc a la primavera i a l’estiu
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
buixol
Buixol ( Anemone nemerosa )
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de rizoma carnós, prim i trencadís, de fulles palmatisectes i tija de 10-30 cm, amb flors solitàries blanques, exteriorment rosades.
Creix als boscs caducifolis humits de caràcter medioeuropeu
ababol
Ababol
Ana (CC BY-NC-ND 2.0)
papaveràcies
Botànica
Família de readals constituïda per plantes herbàcies laticíferes de fulles alternes, dividides o profundament lobulades; de flors hermafrodites, actinomorfes i habitualment hipògines, amb 2 sèpals i 4 pètals, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 200 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades boreals Papaveràcies més destacades Nom científic Nom comú Argemone sp argemone Chelidonium majus herba d'orenetes , celidònia Corydalis solida tisoretes Dicentra spectabilis cor de Maria Fumaria sp fumària , fumdeterra, gallaret Glaucium sp glauci , paramà Glaucium corniculatum cascall banyut Iaucium flavum cascall marí , rosella marina Hypecoum grandiflorum ballarida , cubills Papaver rhoeas rosella , abadol, badol, badabadoc, caputxí, cacarequec, gall, gallaret, ganfanó, monja, paparota, paramà, peperepep, quequerequec…
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites
càpsula
Càpsula de cotoner encara tancada
Alexander Rey (CC BY 2.0)
Botànica
Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.
Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc