Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
melcoratge de bosc
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles ovades i crenades de flors femenines pedunculades i de càpsules pubescents.
Creix en rouredes i fagedes
curraià
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les orquidàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.
Viu principalment a les rouredes seques, i vol terreny calcari
corner
Botànica
Arbust, de la família de les rosàcies, de fulles caduques el·líptiques, serrades i llanoses pel revers quan són tendres; de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globulosos, blaus negrosos.
És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris
betònica
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.
Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres
cornera
Botànica
Arbust inerme, de la família de les rosàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles caduques ovals, glabres a l’anvers i tomentoses al revers.
Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense
auró
Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de…
piorna
Botànica
Planta herbàcia de la família de les peoniàcies, d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.
melissot
Botànica
Planta herbàcia de la família de les labiades, erecta, simple o poc ramificada, pilosa, flairosa, de fulles caulinars, ovades i dentades, i flors roses o vermelles, que es fa principalment a les rouredes de l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses.