Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
asfíxia
Botànica
Afebliment dels vegetals per manca d’oxigen, particularment en sòls embassats.
L’aigua estancada provoca una proliferació de microorganismes anaerobis, els quals redueixen els composts oxidats i transformen així la matèria orgànica tanmateix, existeixen espècies vegetals que s’adapten perfectament a aquestes condicions
carals
Botànica
Ordre únic de les carofícies, format tan sols per la família de les caràcies.
nitròfil | nitròfila
Ecologia
Botànica
Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que volen sòls rics en nitrogen.
La vegetació ruderal i viària, la que voreja les jaces del bestiar, etc, sol tenir caràcter nitròfil
moniato
Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria…
lloba
Lloba
Sciadopitys (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Card de tiges alades i fulles proveïdes de punxes llargues i endurides, que es fa en sòls profunds i humits.
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra…
trentepòlia
Botànica
Alga clorofícia filamentosa (Trentepohlia), que forma gespes amb aspecte de vellut de color taronja sobre roques, troncs, sòls, etc, en ambients ombrívols.
crespinell
Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…
aira
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, anuals, de fulles curtes, tija prima, i flors agrupades en panícules fluixes.
Viuen en sòls arenosos o pedregosos