Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
falzilla
Falzilla
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma serpentejant i frondes de 10 a 40 cm, de bipinnatisectes, amb els segments flabel·liformes o cuneïformes i amb els pecíols negres i lluents.
Es fa en fontanelles, degotalls, parets humides i brocals de pou, especialment sobre calcària Ha estat emprada com a pectoral i emmenagog
ciati
Eufòrbia on s’aprecien ciatis
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència pròpia de les eufòrbies constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre ciatiforme.
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
bedoll pubescent
Bedoll pubescent
S. Rae (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboidal, entre altres característiques.
De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Vall d’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc
ceba marina
Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
coloquinta
Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps
herba penyalera
Herba penyalera
Ori Fragman's TrekNature gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les dipsacàcies, de fulles enteres que es troba, principalment, a les roques calcalàries de la regió mediterrània oriental i central.
Als Països Catalans es fa només a les Illes Balears
closca
Vista d’una nou on s’aprecia l’embolcall de la closca
Corel / Helen Cohen
espiga
Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.