Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
caragana
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades de raquis sovint acabat en espina, estípules molt sovint transformades en espines, i flors generalment grogues.
Originàries de la zona estepicodesèrtica que va de la Rússia meridional a la Xina, són conreades com a plantes ornamentals, per a fer tanques L’espècie més coneguda és C arborescens, de Sibèria i la Manxúria, d’uns 6 m d’alçada Hom l’anomena també acàcia de Rússia
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…