Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
umbèl·lula
Botànica
Umbel·la secundària d’una umbel·la composta.
És situada a l’extrem dels radis principals, i a vegades duu a la base un involucel de bractèoles
nomofil·le
Botànica
Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
Ordinàriament, els nomofilles són laminars, verds i de consistència herbàcia, i acompleixen la major part de la funció fotosintètica de la planta
òcrea
Botànica
Beina tubular situada a la base del pecíol i formada per dues estípules membranoses concrescents.
És un òrgan característic d’algunes famílies, com la de les poligonàcies
albeca
albeca d’un tronc de cedre
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.
La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen tronc L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria
radi medul·lar
Biologia
Botànica
En l’arrel i en la tija, banda radial de teixit parenquimàtic, situada entre els feixos conductors.
Els radis medullars tenen una funció connectiva i també de transport lateral de saba
pseudorafe
Botànica
Zona clara i llisa, situada entre dos rengles de costes, que presenten algunes diatomees desproveïdes de rafe.
catafil·le
Botànica
Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
Els catafilles recobreixen els borrons i formen els bulbs en aquest darrer cas van carregats amb materials de reserva
endoderma
Botànica
Capa d’un sol estrat de cèl·lules situada per damunt del pericicle i per sota del parènquima cortical.
És característica de les arrels, bé que també es presenta a les tiges És formada per cèllules prismàtiques vives, a les parets radials i transverses de les quals hi ha una banda engruixada i suberitzada banda de Caspary que regula el pas de substàncies