Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
xantomonadals
Botànica
Ordre de xantofícies unicel·lulars i mòbils, de cèl·lules biglagel·lades, que presenten fisoides, un vacúol pulsatiu i un sol cloroplast.
Solen produir estatòspores
llentia d’aigua
Botànica
Gènere de plantes herbàcies aquàtiques flotants de la mida i la forma d’una llentilla, de la família de les lemnàcies.
Solen habitar aigües plàcides, a tot el món
espartina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les gramínies, rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.
Solen formar prats costaners, especialment al litoral atlàntic
orobanque
orbanque
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies paràsites, de la família de les orobancàcies, de fulles esquamiformes, de flors bilabiades, disposades en espiga o en raïm, i de fruits capsulars.
Parasiten plantes molt diverses i algunes espècies solen causar estralls en certs conreus
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
antropocor | antropocora
Botànica
Dit de les plantes disseminades, sovint de manera inconscient, per l’home.
Les males herbes dels camps i de la vegetació ruderal solen ésser plantes antropocores
sorus
Sorus
© Xevi Varela
Botànica
En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.
Els sorus són situats en els esporofilles i solen tenir formes característiques, generalment arrodonides o oblongues
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
cistoseira
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les fucals, abundants a la zona litoral, on formen mates robustes, còniques, de color verd d’oliva, groguenc o irisat, fixes a la roca per un disc basal.
Solen presentar aerocists Són els feòfits més freqüents a les costes catalanes rocoses i al varec que s’hi acumula
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants