Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
panissola
Tija i inflorescència d’una panissola
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, robusta, de 20 a 100 cm d’alt, de fulles linears amples, glabres i sense lígula, i de panícula irregular.
Creix en camps sorrencs de la terra baixa
agrelleta
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’agrella, però més petita, de la família de les poligonàcies.
Viu en herbeis de sòls àcids, sovint sorrencs
ungla de gat
Ungla de gat
Aleksandr Ebel (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, viscosa, de 20 a 60 cm d’alçada, de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, de fulles trifoliolades, de flors grogues, sovint amb estries porpres, agrupades en raïms fullosos, i de fruits en llegum, penjants i pilosos.
Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània
estepa d’arenal
Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
ungla de canari
Ungla de canari
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors grogues, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.
Es fa en llocs secs i sorrencs, a la regió mediterrània
herba pucera
Herba pucera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les plantaginàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, pubescent i glandulosa, de fulles linears i de flors diminutes aplegades en glomèruls ovoides i pedunculats.
Prospera en terrenys sorrencs i pedregosos Les llavors són laxants i emollients
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
coleta
Botànica
Alga verda, de l’ordre de les caulerpals, amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars erectes, enteres, en forma de fulla, prolíferes i anuals.
Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds