Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cos metacromàtic
Botànica
Grànul que, en les cèl·lules de les esquizofícies, es tenyeix de vermell amb el blau de metilè.
Conté volutina, substància probablement constituïda per ribonucleoproteïnes
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants
sassafràs
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les lauràcies, de 15 a 30 m d’alt, de fulles ovades lobulades, de flors unisexuals groguenques i de fruits drupacis de color blau fosc.
És aborigen de l’Amèrica del Nord De l’escorça de les arrels és extreta una substància aromàtica molt important, i de la fusta, un oli essencial diaforètic
anyil
Botànica
Gènere d’arbusts propis de països tropicals, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades.
D’algunes espècies I tinctoria, I suffruticosa, etc hom extreu la substància colorant dita indi o anyil/> Altres espècies de flors rosades o purpúries són conreades com a ornamentals
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
benjuí
Botànica
Farmàcia
Cosmètica
Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió.
És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia
bàlsam del Canadà
Botànica
Farmàcia
Oleoresina més pròxima a les trementines que no pas als bàlsams autèntics; hom l’extreu de l’Abies balsamea, un avet nord-americà.
És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos