Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors…
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
simpodi
Botànica
Tipus de ramificació lateral en la qual l’àpex vegetatiu dels successius eixos principals creix de manera limitada, i el creixement és prosseguit per gemmes laterals.
El presenten la majoria de les plantes superiors
plectènquima
Botànica
Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.
És present en certes rodofícies i en els esporocarps dels fongs superiors
estomatòfits
Botànica
Grup taxonòmic d’embriòfits format per plantes amb fulles proveïdes d’estomes.
Inclou totes les plantes superiors llevat dels briòfits, els antoceròfits i els mercantiòfits
estaquispòric | estaquispòrica
Botànica
Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar.
S'oposa a fillospòric
asafètida
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne i erecta, de fulles embeinadores, dividides en lòbuls; de flors grogues i fruits en càpsula estrellada.
És pròpia de l’Àsia central, on habita a altituds superiors als 1 000 m Les arrels són rizomes comestibles
-òpsids
Botànica
Sufix emprat en sistemàtica de plantes superiors per a formular els noms de classe.