Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
llentia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades terminades en circell, de flors blanques o violàcies, de fruits en llegum i de llavors lenticulars comestibles.
Originària del SW d’Àsia, és conreada des de temps molt antic
guayule
Botànica
Arbust de la família de les compostes, de fulles alternes, ovades i pubescents, i de capítols blancs o grocs.
És propi de Mèxic i del SW dels EUA, on és plantat per tal d’obtenir cautxú
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
peiot
Etnologia
Botànica
Planta suculenta, globosa, petita, glauca, amb rebrots laterals, de la família de les cactàcies, que fa flors roses o blanques.
És nadiua de Mèxic i del SW dels EUA Té propietats narcòtiques, a causa del seu contingut en mescalina, i és ingerit, i àdhuc venerat, per diversos pobles indígenes, en ritus religiosos
traquicarp
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, amb tiges solitàries, de 7 a 15 m d’alt, cobertes de fibres negres, fulles palmades, de color verd fosc, flors grogues i petites, reunides en inflorescències i fruit petit i negre.
Originari del SW de la Xina, és freqüentment cultivat com a ornamental al S i l’W d’Europa És una de les palmeres més resistents al fred El seu valor ornamental s’incrementa quan és cultivada en grups Les fibres del tronc s’utilitzen a la Xina per a fer cordes, i a Europa com a substrat de plantes epifítiques
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…