Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tàlem
Botànica
Eixamplament terminal del peduncle de la flor, sobre el qual són inserits els verticils florals.
súper | súpera
Botànica
Dit de l’ovari o del gineceu amb el periant i l’androceu situats a la seva base.
Presenten aquest caràcter les flors hipògines, les quals tenen el tàlem convex i no soldat amb l’ovari
ínfer | ínfera
Botànica
Dit de l’ovari amb el periant situat al seu damunt.
Presenten aquest caràcter les flors epígines, les quals tenen el tàlem còncau i soldat a l’ovari, de tal manera que els sèpals, pètals i estams semblen inserits damunt d’aquest
semiínfer
Botànica
Dit de l’ovari soldat parcialment amb el tàlem còncau de la flor.
carpòfor
Botànica
Prolongació del tàlem d’algunes flors que a guisa de pedicle sosté el gineceu i, posteriorment, el fruit.
És molt aparent en els colitxos i en la taperera
cinorròdon
Fruit d’un roser silvestre, anomenat cinorròdon
© MC
Botànica
Fruit múltiple dels rosers constituït per un tàlem urceolat que generalment es torna vermell en madurar i que enclou nombroses núcules.
flor
Parts d’una flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’…
perigin | perígina
Botànica
Dit de la flor que té el periant i l’androceu situats al voltant de l’ovari, i el tàlem còncau i no soldat amb l’ovari.